Nàpols era un dels desplaçaments més esperats per a l’afició culer, juntament amb els recents a Liverpool i Dortmund. Una vegada més, la logística preparada per FC Barcelona Desplaçaments va ser excel·lent, donant informació puntual sobre la situació arran del coronavirus -malgrat que no hi havia cap alerta registrada, hi va haver algunes cancel·lacions- i coordinant els aficionats, com és habitual, a través de la seva App. Els dos avions programats van sortir puntuals de l’aeroport del Prat i van arribar a una hora més que raonable a l’estació marítima Molo Angioino, des d’on els barcelonistes van poder copsar tota la màgia de la ciutat. Especialment colpidora va ser l’originalitat dels Quartieri Spagnoli, on el gran protagonista segueix sent… Maradona! Un reclam d’èxit assegurat tractant-se d’un exjugador del nostre club i un mite de l’esport que ens apassiona.
Avançada la tarda, la festa es va traslladar fins al barri de Vomero, on la recentment inaugurada Penya Blaugrana Napoli i la resta de penyes italianòfones van establir un punt de trobada per a tots els culers. El transport amb metro i tren fins a l’estadi de San Paolo va ser efectiu i còmode però no així l’oficial amb els autocars del club, que va tardar una hora i mitja a completar un trajecte de només uns minuts. En cap cas aquesta circumstància és responsabilitat d’FC Barcelona Desplaçaments i sí de la policia italiana, que ho va argumentar per motius de seguretat. En qualsevol cas, el departament de viatges del club ja havia alertat que aquesta circumstància podia succeir i feia recomanable moure’s amb mitjans propis, i més tenint presents els precedents de Lió i Liverpool. El gran encert va consistir a permetre que tothom pogués guardar la motxilla a un autocar fixat prèviament situat al costat del camp, independentment de com hi hagués anat, amb la finalitat de fer menys feixucs els escorcolls a l’entrada. Una iniciativa que permetia comprar coses sense necessitat de patir per la seva conservació.
L’ambient durant la primera part va ser fred, sens dubte per contagi del joc de l’equip, però l’1-1 anotat per Antoine Griezmann va desfermar una celebració col·lectiva com la de les grans ocasions. Era un gol que situava el Barça en clara posició d’avantatge per poder accedir als quarts de final de la Champions League. Al final del partit, una vegada més gràcies a l’empatia de Marc-André Ter Stegen amb l’afició, els jugadors van obsequiar els desplaçats amb una salutació des del mig del camp. L’espera a les graderies per poder abandonar San Paolo va ser l’anunciada pels carabinieri, aproximadament d’una hora, i les persones confinades van poder anar al servei, en petits grups de 10, durant tot aquest temps. Una altra cosa és que el servei de restauració era clarament insuficient, tot provocant que molts barcelonistes es quedessin sense beure aigua, en el millor dels casos, fins a l’arribada a l’aeroport. Aquest és un dels contratemps que s’ha de millorar i hauria de ser la mateixa UEFA qui trobi la manera. Tanmateix, el retorn al Prat va ser prou plàcid i tothom va poder anar a dormir ni que fos un parell d’hores abans d’anar a treballar… amb la tornada del 18 de març com a protagonista indiscutible dels seus somnis.